PROJECCIONS I CINEFÒRUMS
Sala d'Actes de L'Espai Jove La Fontana.
c/ Gran de Gràcia 190. Metro L3-Fontana, FGC-Gràcia,
Bus:16,17, 22, 24, 27, 28, 31, 32, 39, 92, 114 )

DIJOUS, 24 de Novembre, Acte inaugural i projecció especial
Sessió de 20.00h a 21.30h

Inauguració: Hi participen: Aouatif Stitou, adjunta de la Direcció General de Cooperación al Desenvolupament, Jeannette Paillan, Coordinadora general de CLACPI i Isabelle Torallas, Coordinadora de la Mostra – alterNativa Intercanvi amb Pobles Indígenes.

La Travesía de Chumpi (Documental)
Pobles Indígenes: Achuar de la Conca del Riu Pastaza | Perú, 2008 | Direcció i Producció: Fernando Valdivia
Un film que representa un viatge al món natural i espiritual del poble Achuar, habitant d'una de les selves més intactes de l'amazònia, un paradís en perill degut a les concessions de l'Estat a empreses petrolieres. La Travesia de Chumpi, ens mostra la història del vell Irar qui guia al seu net Chumpi, juntament amb un grup de la comunitat, en una expedició creuant rius i boscos per tal de revelar al món per primera vegada l'existència de La Tuna, el principal santuari del poble Achuar, que les concessions petrolieres posen en perill.
Un documental que mostra al món imatges inèdites d'aquest tresor cultural i natural -mantingut en secret fins a l'actualitat- en un esforç per delimitar el territori ancestral per poder-lo defensar.

CINEFÒRUM, amb la participació de:
Kukush Wasum, membre de la Federación de la Nacionalidad Achuar del Perú (FENAP);
Aliya Ryan, fundadora de Shinai (Perú).
Modera: Martí Orta, alterNativa.

DIVENDRES, 25 de Novembre
Sessió de 20.00h a 22.00h
Dia Internacional per l'eradicació de la violència de gènere.

Yaihu Wiky - Lágrimas de Agua (Animació)
Pobles Indígenes: Pueblo Otavalo | 11 minuts . Equador, 2009 | Direcció i Producció: Segundo Fuérez
Narra la història d'un goteta d'aigua que neix d'un núvol i baixa a la Terra, on haurà de trobar una llar...
Un curt d'animació que ens porta a reflexionar sobre la sostenibilitat de la vida i la capacitat de transformació.

Mirando hacia adentro, la militarización en Guerrero (Documental)
Poble Indígena: Tlapaneco | Mèxic, 2005 | Direcció i Producció: Carlos E. Pérez Rojas - Promedios de Comunicación Comunitaria
Inés i Valentina, dues dones indígenes de la regió de la muntanya de Guerrero van ser violades per membres de l'exèrcit federal mexicà. El documental presenta els factors econòmics, polítics i socials que van conduir a aquestes violacions. Al mateix temps el material aborda els efectes desestabilitzadors de la presència militar en aquestes comunitats i presenta com la creixent pobresa i marginació ha contribuït a la formació de grups guerrillers i a la presència del narcotràfic. La constitució mexicana defineix el rol de les forces armades mentre que l'estat de Guerrero representa un clar exemple de com els militars actuen fora de les lleis constitucionals.

Sisa Ñampi – Frontera de Vida. El gran camino viviente de las flores (Documental)
Poble Indígena: Sarayaku | 24 minuts | Equador, 2009 | Direcció i producció: Eriberto Gualinga
El camí de les flors és un projecte que pretén marcar amb una línia simbòlica i física els límits del territori de Sarayaku amb ornaments d'arbres florals i fruiters formant un anta de bells colors. Es podrà visualitzar la línia fronterera de vida recorrent els límits del territori o des del cel en avioneta des d'on s'admirarà el panorama de colors en plena selva amazònica, mostrant la bellesa amazònica com a símbol de vida. Sisa Ñampi és un documental inèdit de la original i pacífica mobilització del poble Sarayaku en la defensa del seu territori i de la vida.
Premi a l'equitat de gènere. Xè Festival Internacional de Cine i Vídeo del Pobles Indígenes (Equador 2010)

El rap del condón (clip)
Poble Indígena: Maias kaqchiquels i Maias tzutujils | 2 minuts | Guatemala, 2010 | Direcció i Realització: La Lupa i Luces Escondidas.
A través d'un taller de vídeo participatiu facilitat per La Lupa, el grup de joves de San Pablo, San Marcos i Santa Cruz La Laguna de Sololà Luces Escondidas va realitzar el videoclip d'aquest rap que promou amb humor l'ús del preservatiu.

CINEFÒRUM, amb la participació de:
Franco Gabriel Hernández, membre de l' Agencia Internacional de Prensa Indígena, Mèxic;
Lorena Cabnal, poble Xinka, Asociación de Mujeres Xinkas de Santa María Xalapán (AMISMAXAJ), Guatemala.
Modera: Neus Buerba, alterNativa.

DISSABTE, 26 de Novembre
Sessió de 17.30h a 19.30h

El Perro del Hortelano (ficció-Comedia)
Poble Indígena: Huitoto Bora | Yanesha i Harakmbut | 89 minuts | Perú/Canadà, 2009 | Direcció i Producció: Selva Rica Coop i Magic Flute Films
El Perro del Hortelano és una comèdia que narra els intents de Brus, un artista indígena, per organitzar la seva comunitat en contra d'una companyia petroliera nord-americana, Kenny Oil, que busca expandir les seves operacions en territoris intangibles. En la recerca de respostes, Brus s'uneix a una ONG local i s'enreda en el treball subversiu d'una investigadora nord-americana, Angie. Conforme es va endinsant en el món surrealista dels voluntaris i "experts" en desenvolupament, ell troba la seva pròpia manera de portar la força a la seva comunitat.
Comptant amb un pressupost reduït, El Perro del hortelano va ser produïda en un taller del Centro de Aprendizaje de Manu, Perú, on un equip de voluntaris internacionals i membres de comunitats indígenes van crear un original i satíric guió sobre qüestions ambientals i socials a l'amazònia.

El Fantasma de la Milpa (Animació)
Poble Indígena: Triqui de la Sierra Alta de Oaxaca |  Mèxic, 2003 | Direcció i Producció: La Matatena A. C.
A la comunitat Triqui de la Sierra Alta de Oaxaca, els nens juguen a la pilota molt a prop d'una milpa. De sobte, la pilota escapa de les seves mans i s'introdueix en la milpa, un dels jugadors de pilota corre i s'endinsa en la milpa per rescatar la pilota i continuar el joc. El Fantasma de la Milpa, curtumetratge d'animació realitzat per nens i nenes Triqui al Museu Nacional de Cultures Populars, va  formar part de l'exposició Sin maíz no hay país.

CINEFÒRUM, amb la participació de:
Kukush Wasum, poble Achuar, membre de la Federación de la Nacionalidad Achuar del Perú (FENAP);
Aliya Ryan, fundadora de Shinai (Perú).
Franco Gabriel Hernández, membre de l'Agencia Internacional de Prensa Indígena, Mèxic.
Modera: Neus Buerba, alterNativa

DISSABTE, 26 de Novembre
Sessió de 20.00 a 22.00h

De volta a terra boa (Documental)
Poble Indígena: Panarà | 21 minuts | Brasil, 2008 | Direcció i Producció: Vincent Carreli i Mari Corrêa
Homes i dones Panarà narren el seu primer contacte amb 'l'home blanc' al 1973, el seu desterrament al Parc indígena de Xingú i finalment el retrobament amb el seu territori. Mostra interessants imatges d'arxiu i ens apropa a un poble en lluita per la seva supervivència. V.O.S.E.

Por qué murió Bosco Wisum (Documental)
Poble Indígena: Shuar | 32 minuts | Equador, 2010 | Direcció i Producció: Julián Larrea Arias i Tania Laurnini
El territori amazònic de la nació shuar es troba amenaçat per un model de desenvolupament extractiu impulsat per l'Estat de forma aliena a la volunta del poble shuar. Durant les manifestacions convocades per les organitzacions indígenes de l'Equador al 2009, els shuar mantenen intensament els talls de carretera i Bosco Wisum, professor shuar, mor en la repressió policial. Cinc dies després, el President de l'Equador accepta finalment dialogar amb els portaveus indígenes i escoltar la seva demanda d'autonomia i proposta de creació de l'Equador plurinacional.
Menció Especial per mostrar la lluita del poble shuar i desvetllar la realitat de fets que s'intenten ocultar, i per incorporar en aquest testimoni l'aportació de les dones indígenes. Xè Festival Internacional de Cine i Vídeo del Pobles Indígenes (Equador 2010)

País de los Pueblos sin Dueños (Documental)
Poble Indígena: Pobles del Cauca | 43 minuts | Colòmbia, 2009 | Direcció i Producció: Tejido de comunicación para la verdad y la vida, ACIN.
Davant de tàctiques estatals com la militarització dels territoris, els assassinats selectius, la deslegitimació i criminalització dels moviments indígenes i la consagració de l'etnocidi, els pobles del Cauca es van aixecar al 2008 en un moviment pel pensament, la paraula i la dignitat i en rebuig a la Colòmbia de les polítiques d'Estat que amb terror sotmeten a la fam i la misèria. Va ser la Minga social i comunitària teixida durant 61 dies, quan els seus protagonistes estaven massa ocupats per a comprendre o anticipar l'impacte dels seus actes. Un testimoni de valentia, fortalesa i persistència.
* Premi a la Defensa dels Drets dels Pobles Indígenes Xè Festival Internacional de Cine i Vídeo del Pobles Indígenes (Equador 2010)

CINEFÒRUM, amb la participació de:
Adolfo Conejo, membre del Consejo Regional Indígena del Cauca, Colòmbia
Lorena Cabnal, poble Xinka, Asociación de Mujeres Xinkas de Santa María Xalapán (AMISMAXAJ), Guatemala;
Franco Gabriel Hernández, membre de l'Agencia Internacional de Prensa Indígena, Mèxic.
Modera: Isabelle Torallas, alterNativa.

DIUMENGE, 27 de Novembre
Sessió de 20.00h a 22.00h

Indigenous Suriname (Documental)
Poble Indígena: Arawaks (Lonkonos) Caraibs (Kaliñas), Waraus, Trios i Wajanas, comunitats de l'interior de Surinam | 24 minuts | Surinam, 2008 | Direcció i Producció Eric Wijngaarde
Produïda i realitzada per membres de les comunitats indígenes de Surinam, aquest documental pretén incloure Surinam i els seus habitants indígenes al mapa mundial, i mostrar a l'exterior les seves lluites per sobreviure en una societat que ignora la seva existència negant el compliment dels drets humans bàsics. Un documental de denuncia social, ambiental i cultural des de la defensa dels drets humans. V.O.S.E.
Premi al procés socio-organitzatiu dels Pobles Indígenes. Xè Festival Internacional de Cine i Vídeo del Pobles Indígenes (Equador 2010)

El negocio del oro en Guatemala. Crónica de un conflicto anunciado (Documental)
Poble Indígena: Maia Mam | 54 minuts | Guatemala/França, 2010 | Direcció i Producció: Collectif Guatemala.
Des dels acords de Pau de 1996, el govern de Guatemala impulsa una política d'atracció de transnacionals extractives en els territoris indígenes del país. Aquesta política viola els drets d'aquests pobles que s'organitzen per defensar els seus territoris. Aquest documental tracta de la resistència comunitària en contra de les transnacionals i de les polítiques neoliberals, enfocant-se en el cas específic de la resistència per part de la població de San Miguel Ixtahuacán contra la companyia multinacional canadenca Gold Corp Inc.
Premi a la defensa dels Drets dels Pobles Indígenes per mostrar el valor i la fortalesa de les dones indígenes en la defensa de la Terra i en resistència activa contra l'explotació minera. Xè Festival Internacional de Cine i Vídeo del Pobles Indígenes (Equador 2010)

La Terra és nostra (Documental)
Pobles Indígenes: diversos de Bolívia i Equador | 4 minuts | Espanya, 2009 | Direcció i Producció: Carlos Álvarez Zambelli
En una ciutat qualsevol del nord, a una sèrie de personatges se'ls transforma el seu món quotidià per uns segons per revelar el que està succeint a l'altra banda del món. Una reflexió sobre la contribució particular de cadascú al context d'injustícia social global i per reflexionar sobre nous llaços de solidaritat.

Menció Especial per la seva creativitat en la construcció d'un missatge que busca provocar la reflexió a la consciència de l'univers urbà independent al seu país-nació. Xè Festival Internacional de Cine i Vídeo del Pobles Indígenes (Equador 2010)

CINEFÒRUM, amb la participació de:
Lorena Cabnal, poble Xinka, Asociación de Mujeres Xinkas de Santa María Xalapán (AMISMAXAJ), Guatemala;
Franco Gabriel Hernández, membre de l'Agencia Internacional de Prensa Indígena, Mèxic.
Kukush Wasum, poble Achuar, membre de la Federación de la Nacionalidad Achuar del Perú (FENAP);
Modera: Jordi Noè, alterNativa